dimarts, 8 d’abril del 2008

Fa dies que dies fa

Fa molts dies que no escric. No és que la meva vida a SL de cop i volta hagi deixat de ser emocionant, nooo, que va, sempre ho és, SL és emocionant només de pronunciar les lletres SL :)
Fa dies que la Dali de RL (total que importa RL pensareu hehe) està tocada per la primavera, aquella que t'altera i fa tornar mig boig a tothom, doncs sí, la Dali està encara més boja.

La vida a Cat Virtual segueix el seu ritme, el barri residencial ha anat prosperant, ara ja hi ha una comunitat de veïns maca maca, eli, inus, rinka, handy, qui més? segur que em deixo algú com sempre... L'altre dia, anava caminant per allà, saludant a la gent, em feia gràcia, era com passejar per RL en un poble petit on tothom es coneix, entrant a les cases a pendre el cafè, a mirar el moble nou que s'ha fet contruir, a banyar-se a la piscina etc... Aquesta sensació em va fer molta gràcia, i és que mira que arribem a imitar RL eeh! com en som de mmm "copions" hehe...

Si vas al cel de Cat Virtual, hi pots trobar un camp de futbol i un camp de zombies, pots triar... tirar patades a una piloteta o bé... matar matar i matar zombies... les dues opcions poden ser bastant divertides :)

La disco nova ja va a tota pastilla, ja gairebé s'omple cada dia, queden molt enrere aquells dies que érem 2 i el DJ... o sense DJ... si és que algú encara se'n recorda :)


Ais, temps era temps... i aquest relat pseudo telegràfic descriptiu s'acaba d'acabar.

Bona nit!


^Dali^