dimarts, 26 de febrer de 2008

GRÀCIES!!!



Bé, avui he fet 1 anyet a SL... qui ho havia de dir que arribaria estar tants dies, a vegades ho penso i no me'n sé a venir...

Avui SL anava fatal, no parava de caure tota l'estona, tenia molt lag. M'estava començant a rallar. Començava a creure que no m'havien preparat res, a veure sabia que alguna cosa em prepararien, però no tenia perquè ser avui mateix, per tant m'esperava alguna cosa, però tampoc me l'esperava... era una mena de sentiment contradictori, d'estar a l'expectativa i al mateix temps no "patir" per res, ja que si no era avui, seria un altre dia, cap de setmana etc...

A partir de les 23, quan ja havia "petat" SL unes quantes vegades, finalment, amb la moto blaveta de Final fantasy (fantàstica que ha fet en Nkm) hem anat a Gramela, no sense abans enfonsant-me fins l'infinit i patir de lag...

Finalment després d'una mega editada de la moto he acabat al mig de la disco... Al baixar de la moto, m'he trobat Cat ple de gent... i la Rinka m'ha passat una caixeta de regal plena de... de... notes precioses i... de... com dir-ho? hehe regals mega frikis... hehehe que m'han fet molta il·lusió... i m'han emplenat l'inventori de merdes... hehehe

Aix... però el més fort.. és és... que m'he EMOCIONAT... i notava com les llagrimetes a RL baixaven galtones avall (ok prou RL :P)


Només dir, les gràcies a TOTS I TOOTESSS i que us ESTIMO moltíssimmm!!!!!!!!!! i que... SL no seria el mateix sense vosaltres... GRÀCIES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!






^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ ^^

divendres, 22 de febrer de 2008

evendeep a les nostres vides :*


Foto: Rinka, Evendeep i jo dalins :P que monus tots 3... a la festa mega pijama ^^ (recordem per què ens va deixar l'even a mig fer.. no cal oi? hehe :*****)




Cançoneta del youtube mmm sexyyy jajajajaja (se me'n va la pirula!!!)

Fa uns dies vaig escriure un post on parlava de les amistats a SL i RL. Deia que, normalment tan en un lloc com en l'altre, les amistats fan un camí. Però aquest camí, segons els circumstàncies, les afinitats, el moment de la vida en el qual et trobes, es fan més o menys ràpidament.

L'even el vaig conèixer al Sandbox de Cat SL. Per casualitats de la vida, d'aquelles que mai saps buscar-hi una raó lògica, perquè segurament no n'hi ha, vam començar a xerrar, coincidit durant uns quants dies molta estona. El resultat va ser que em va caure tant bé, que en un tres i no res, com a cosa curiosa, ja el considerava, i el considero, dels personatges més improtants a SL. Com alguna vegada he anomenat, la "colla VIP".

Amb l'even es pot parlar de tot, i quan vull dir TOT vull dir TOT. És una persona que té una capacitat increïble d'adaptar-se a les circumstàncies del moment i amb el que sempre t'ho acabes passant súper bé. Anant de batalles, comprant cabells (recordes a sobre el cat mirant cabells?? hehe quin riure, que vam acabar a les tantes amb la dea tirant coets... o potser barrejo dies... :P no ho sé...)

Van anar passant els dies, i sempre que veig el cartellet blau d'evendeep me n'alegro i penso, ai carai amb el nen guapo! perquè n'és molt de guapo, per dins i ..., ehem per fora :P


Les vides es creuen, SL pot ser un camí per trobar i conèixer gent meravellosa. Com tu, even :)


petonesssussss

Dalila Bing =^.^=

dimecres, 20 de febrer de 2008

RP a la carretara



Nota: escoltar amb aquesta música de fons. Text inspirat (només inspirat, per tant totalment inventat) en un RP de SL (que ni tan sols té land propi). Ala ja està.



Estava sola, la carretera era desèrtica. Tan sols es sentia el murmuri apagat del vent del sud. No sabia quantes hores portava caminant, sense rumb, empesa per la nostàlgia, emmarada de suor. Feia un parell de dies que no menjava, i dormia a qualsevol racó, sempre a l'aguait, sabia que era molt perillós estar sola enmig del no-res. Fins que, va sentir una remor llunyana, es va sobresaltar. No sabia si podria ser amic o enemic, tot i que tampoc estava segura de si en tenia d'enemics... ni amics. Es va amagar darrera uns matolls, esperant que el vehicle s'apropés... i per la seva sorpresa, es va adonar que en el cotxe hi deia POLICE, segura d'ella mateixa, es va plantar enmig del camí.

El cotxe es va aturar, en sec. Feia dies que no veia ningú viu en aquella carretera, no estava segur si aquella noia era un miratge o era real. Al aturar-se es va adonar de la cara de sorpresa, entre alegria, incredulitat, por i esperança. Un rostre que expressés tantes emocions a l'hora tan sols podia ser d'algú real. Per aquesta raó va decidir aturar-se. Viatjar sol era un plaer, però també sabia que deixar una dona enmig del no-res, era com abandonar un tros de carn a la gàbia dels lleons.

Ella es va acostar a poc a poc al cotxe, va mirar de fit a fit al seu conductor, de seguida es va adonar que no portava cap mena d'uniforme de policia, la por la va envair, però era massa tard, si arrencaba a córrer potser una bala li atravessaria el cervell, si es quedava quieta allí, potser també, no tenia cap alternativa, va decidir quedar-se quieta...


- Senyor policia, em podria acostar al primer poble que hi hagi, fa dies que estic caminant sola, se m'està acabant les provisions d'aigua i el menjar... ja no sé quin gust té. -

Es va fer un silenci que semblava infinit. Ella pensava que trauria un arma i sense dir-li res l'eliminaria del camí "una nosa menys". Però ell va contestar.

- No sóc poli, sóc un "caça recompenses".

-Ah...

- Pots estar tranquil·la, no et busco a tu.

- Puc anar amb tu?

- Com vulguis...

- Sí, no tinc on anar ni amb qui anar.

Es va acostar a la porta del copilot, la va obrir, i va seure. Ell va arrencar el motor, tot ella va trontollar.

- Si no ets poli, perquè vas amb un cotxe de poli?

- El vaig aconseguir en una subhasta, estava a bon preu i és un bon cotxe.

- Ah.. molt bé.

Va accelerar ràpidament, aixecant una polseguera que va envoltar per uns instants tot el que els rodejava. Al cap de poca estona es va fer de nit. Ella es va anar quedant adormida, enfonsant-se en el seient. La música de fons es va convertir en la banda sonora del seu somni.

Tot d'una van parar, ella es va sobresaltar, on eren? Per la finestra va entreveure un llum de neó mig apagat que hi deia MOTEL. Un lloc rònec que semblava centenari tot i no ser-ho. Van baixar del cotxe, ella encara tenia la roba enganxada al cos, bruta i suada. Els cabells emmaranyats i una gana que ja no podia suportar. Van entrar dins aquell antre, feia olor a florit, i a pols acumulada. Una puta rància els mirava des de l'extrem de la barra. Les pells, en algun temps llunyà fins i tot boniques, ara li penjaven, toves i desinflades.

- Si t'interessa, 5 € la mamada.

Aquesta frase va xocar, ella no se l'esperava, ell acostumat ni se la va mirar. Es va dirigir a la mestressa, que sortia de darrera la barra, amb el davantal brut i tacat. Va fer un gruny i es va mirar de fit a fit al caça recompenses. Ell va dir-li:

- Dóna-li menjar a la noia. Després prepara l'habitació amb dos llits. Passarem la nit aquí. Tu noia -dirigint-li una mirada ràpida- menja i després passa a l'habitació, dutxat i dorm.

Ella no va dir res, va devorar un plat de menjar, fins atipar-se. Va anar fins l'habitació, que estava situada a una petita construcció a la vora del bareto-restaurant-tuguri. L'habitació feia olor a tancat, els llits estaven fets, però semblava que feia temps que ningú s'hi allotjava. Va anar directament a la dutxa. Es va treure la roba plena de pols i suor. Va deixar que l'aigua l'acaronés, fins a deixar-la com nova. Es va estirar el llit, encara humida de la dutxa, amb pocs minuts dormia profundament. Ell va entrar a l'habitació al cap d'una estona, la va veure adormida en el llit, tremolant de fred, amb les gotes d'aigua mig absorbides per la pell. La va tapar amb el llençol, es va girar i es va estirar, vestit, al llit del costat. Ell sempre migdormia no es podia permetre que l'agafessin desprevingut.

Quan el dia despuntava, van decidir sortir, altre cop a fer carretera. La música omplia l'espai. El so del motor, la música i el paisatge desèrtic. Les hores anaven passant, ella es va adormir. el camí passava més ràpid, algun dia arribarien algun lloc.



De sobte va notar que el cotxe parava. Es va despertar de cop, davant seu hi havia una gran posta de sol. Estaven prop del mar, o un riu, no ho sabia molt bé. La immensitat de l'univers es va fondre amb l'aigua i el seu destí.

- Mira - va dir el- una bonica posta de sol.
- Sí, molt bonica.

Ella va posar el cap sobre la seva espatlla, ell primer es va molestar, però el sol s'escolava aigua avall, el dia acabava, i la nit ja era a prop......





dijous, 14 de febrer de 2008

Nkm, el meu dimoniet de la guarda ^^


Estic fent tota una secció de dedicatòries, a totes aquelles persones que considero molt importants a SL. Fent això em reconec a mi mateixa i a ells, que ocupen un espai molt gran i molt bonic a dins meu. Ja formen part de la meva persona, tenen un trosset de mi a dintre seu i evidentment, jo tinc un trosset d'ells. Ja sé que sona estrany... però bé, com sempre aquest blog és per mi i jo segurament ja m'entenc... o no, o ves a saber hehe (mai m'acabo d'aclarir del tot eh :) )


Nota: llegir aquest post mentre s'escolta la cançó del Youtube






En nkm és una de les persones que fa més que conec a SL, no és la que fa més però déu n'hi doret. Em feia molta gràcia que algú s'hagués posat un nom de només consonants. Pensava que encara sort que parlàvem per escrit, perquè trobava gairebé impossible poder anomenar el seu nom per veu (quines coses de pensar hehe). Recordo que semrpe corria per CAT SL i em fixava amb ell perquè té un avatar peculiar, és un dimoni de 2 metres o tres, amb unes banyes impresionanment grans. M'encuriosia veure algú que no s'encaparrava a aconseguir un avatar hiperrealista guaperes, que és el que més hi ha a SL. Ell, era i és diferent i a mi les coses diferents i fora del que és comú sempre m'han interessat.

Al principi, com amb tots, només parlava amb ell per dir hola adéu i quatre xorrades, sempre he cregut que tan a SL com a RL, les amistats es van creant de mica en mica. Vas veient com es relaciona la persona amb l'entorn, com reacciona, vas agafant confiança mica en mica. Així és com de mica en mica vaig anar coneixent en Nkm. Un dimoni, però que per dins és tot tovet com un angelet i segurament reconèixer això no li molaria hehe ( o qui sap ).

L'avatar de'n nkm, com ja he dit és molt característic, un dimoni vermell vermell, amb banyes i a sobre medeix 2m, o més. Jo tinc un avatar petitonet, a RL no arribaria a 165, per tant la desproporció d'alçada amb en Nkm és considerable, per aquesta raó una vegada vaig aconseguir una animació de "repenjar-me" del seu coll, la vaig convertir en "la nostra animació". Normalment, sempre que hi penso, com a salutació em repenjo del coll de'n Nkm. (carryarms yes???) això em fa sentir segura, imagina! tenir un gran dimoni de la guarda només per tu durant uns segons!!! hehehe

A banda de tot això, en Nkm és una de les millors persones que corren pels móns de SL, ell ni s'imagina (o potser sí ;)) de les vegades que sense adonar-se m'ha ajudat, m'ha fet somriure, m'ha fet sentir còmode i bé quan ho necessitava. Ell, sempre m'escolta i em dóna respostes i em fa reflexions, que sovint a mi no se m'acudirien. M'agrada la manera positiva que té de veure el món, et fa agafar ganes de tirar endavant o jo que sé Bé, en una paraula (difícil buscar-ne tan sols una ) és GENIAL.

A part de xerrar molt i molt, amb en Nkm ens ho passem bomba (mai més ben dit) anant d'exploradors, inventant-nos RPs "starlekistes", matant zombies, o fent qualsevol gamberrada legal per SL, amb ell sempre t'ho passes bé, ja que en Nkm és únic, a sobre som co-owners del millor grup de SL, Catalunya Frikilife, una manera de viure una manera d'entendre el món una manera de Ser.


nkm ets únic! (com jo :P)


Dalila Bing =^.^=





dimecres, 13 de febrer de 2008

La meva germaneta, Rinka

M'agrada molt escriure, avocar el que sento i el que penso. No em cansaré (o potser sí) de dir-ho. Avocar el que sento en un paper en blanc, en aquest cas una pantalleta en blanc, m'ajuda a reflexionar i conèixer més tal com sóc, o com imagino ser.


Fa uns dies, parlava amb en Nkm sobre el fet d'anomenar-se a un mateix (el nom de l'avatar de SL) en primera o tercera persona. Normalment, separo la Dali del jo RL. Quan parlo de la Dali, parlo d'ella, d'aquell personatget que passeja per Cat SL.. d'aquella que es canvia de cabells cada dia 3 cops, d'aquella... però, en realitat la Dalila Bing sóc jo. Sóc jo la que em canvio de cabells cada dos per tres, sóc jo la que camino, salto, em disfresso, somric, ploro, critico, i xerro, sobretot xerro pels descosits. Per molt que a vegades parli en tercera persona, sóc jo.

Bé, com sempre començo amb un preàmbul que, normalment, no té res a veure amb el que tenia pensat des d'un principi, però aquest és el meu blog (MEU =^-^=) tinc llibertat total. no? hehe


Vaig conèixer la Rinka, no fa pas massa... la veia anar i venir del Cat, saltirona i simpàtica. N'havia sentit a parlar, sobretot en Jaume me'n parlava. En deia meravelles, una bona nena, molt simpàtica i divertida. Però, malgrat saber que era així, no coincidíem i gairebé mai parlàvem. (joooo sinó faria més temps que rondaríem per CAT SL juntes!!!)..

Recordo, que un dia, la Rinka em va obrir un im. Em demanava si em feia res que ella també es posés orelles de gat i cueta. Em va fer molta gràcia, vaig trobar que era molt cucu fer una cosa així, demanar si em faria res... a Sl tothom és lliure, ningú demana permís. Però la rinka, respectuosa, bona nena i molt educada me'n va demanar... :) Evidentment, fins i tot em vaig alegrar que hi hagués algú altre que volgués anar de gatet!!!! i li vaig dir que sí!!!

Van anar passant els dies, i no va ser fins fa bastant poc... 3, 4 mesos?? bé déu n'hi doret... que vam començar a xerrar i xerrar i xerrar. De seguida vam veure que era divetidíssim estar juntes...

Considero, que una de les coses que ens va unir, curiosament, va ser el voice. Parlar per veu, i fer nits de veu, molt sovint, juntament amb en nkm, evendeep etc... això va fer que encara ens uníssim més. I és que és tan divertit passar l'estona juntes!!! Explorar, anar a comprar vestidets, provar-nos pentinats etc...

A més, ara fa poc, la Rinka, artista nata! ha fet una caseta (hem de fer fotos nenaaaa) on hi vivim les dues gatetes.. i també la dea clar!!!! És una caseta tota maca i mona i preciosa :) on segur que hi passarem i hi farem festes de pijama i molt més!!!

Estic molt contenta d'haver conegut, per fi, a la Rinka, i de poder gaudir de la seva amistat, la seva simpatia, la seva vitalitat i de passar tardes, nits migdies, caps de setmana sencers... fent el locu, xerrant i inspeccionant SL.

Gràcies Rinka!!! per voler ser la meva germaneta petita preciosa!!!!!!!!

t'estimo molt

Dalila bing ^.^

dissabte, 9 de febrer de 2008

Dea, maca =^-^=

Sempre que em rellegeixo, veig que tinc tendència, tan a blogs de Rl com de SL a explicar coses que em passen des d'una visió interior. Vull dir, que sóc bastant incapaç, puc fer-ho, però em costa ser objectiva, ser telegràfica o periodística. Sempre acabo parlant de mi, i del que sento envers a mi i amb relació els altres. Sóc així, segurament em costa evitar-ho. Podria ser un defecte, però al mateix temps, al ser un tret de la meva personalitat, espero que també sigui una mica una qualitat. Bé, o simplement una característica pròpia... és igual.. :)


Després d'aquesta introducció, caòtica, hehe, m'agradaria parlar una mica de les meves nenes de SL.

Primer m'agradaria parlar de la Dea. La vaig conèixer al Cat, ara fa gairebé un any, més o menys. Recordo que jo anava tota de newbie encara. Vaig tardar molt a "millorar-me", a posar-me una pell diferent a comprar-me cabells, etc... de fet, m'era igual, com que encara no havia vist gaire res a SL el meu físic ja m'estava bé.

A través de'n jaume vaig arribar a Cat Sl, la veritat és que no se m'havia acudit buscar al search gent catalana... i a través d'un català vaig arribar a Cat. Estava tot molt canviat del que és ara, i gairebé no hi havia ningú. Un dia, em vaig trobar cara a cara amb la dea. Em va explicar que ella feia sis o més mesos (o menys no ho recordo ara exactament) que voltava per allà, que tenia una casa i que corria pel cat des de feia temps. Vaig quedar impressionada... per tot el que sabia i per com era. Recordo que vaig estar un temps bastant obsessionada pel seus cabells. Encara em duren aquestes obsessions... els cabells són la meva perdició... bé res...

Van anar passant els dies i de no anar massa pel cat, vaig passar a anar-hi gairebé cada dia, com faig ara mateix (hehe). A partir d'aleshores, va ser quan vaig començar a parlar cada dia amb la dea, un ratet o altre. I de seguida se li agafa confiança, perquè és molt molt bona nena. s'hi pot parlar de tot... i jo com que sempre tinc pardalets al cap i faig bogeries, ella m'aconsella i em diu "dalila atura't" coses que a vegades em van molt bé, ja que la Dalila és així, sovint... necessita que algú li digui... prou! hehe perquè sinó ella, sovint aniria endavant, endavant, endavant... fins ensopegar amb una paret... que després, per força la faria aturar-se .. en sec ..

:) La dea ella tan bonica i preciosa, sempre ajudant a tothom. Com me l'estimo!!!

sempre i per sempre

:)


Dalila bing =^.^=

dilluns, 4 de febrer de 2008

pseudopoema SL

Aquest poema, ais, pseudopoema, el vaig escriure fa molt... però m'agrada. Potser és una mica el reflex d'un estat d'ànim concret, el qual, per sort, ja no comparteixo, però que a vegades rellegint, bona part d'ell crec que pot ser identificat per molts i moltes que entrem, sortim i "vivim" Sl... Per tant, el penjo. És una mica personal de la Dali, però un blog també es tracta d'això, de treure a fora, d'obrir-se de... no sé, tinc ganes de posar-lo i punt, segurament no necessito tants preàmbuls.

^^

lleganyes


un estiu
una tardor
sis mesos avalen un temps que corre
entre la vigilia i el somni
entre SL i RL

les tecles en servien per abocar els somnis
i aixi somiant han anat passant els dies
uns dies on esperar un cartellet blau
era l'alè per poder avançar

però els somnis, somnis són
quan toca despertar
el coixí té la forma del teu cap
i les lleganyes
tan sols es treuen
amb

petons


un dia a SL

A Sl pot passar de tot. Bé com a Rl... hehe. et pots conectar i que t'avorreixis i no sàpigues què fer. Això a mi m'ha passat i és una sensació un pèl contradictòria, ja que si entres a SL, normalment, és per passar una bona estona. Però, mira la vida és així, i a vegades entres a SL i dius, coi, i ara què faig? Aleshores comences a pensar, i al cap de poca estona et vénen un munt de coses al cap per poder fer. Anar a mirar botigues, crear un avatar nou, però sobretot a mi això m'agrada fer-ho amb els amics.

Sempre que veig alguna cosa per fer, penso, això li hauré de dir a la Rinka, o a la dea, o en Nkm, l'even, en tona.....
o qualsevol que en aquell moment em passi per la ment... i com sempre, la Dali pensa en passar-s'ho bé amb els altres hehe. No em vull pas tirar floretes! no! ans el contrari, vull tirar floretes als altres, perquè sempre és amb els altres amb qui m'ho passo millor. Ells, i elles fan que m'estimi SL, no d'una manera mecànica, sinó d'una manera en la qual actuen els sentiments i les emocions. :)) i resumint, la Dali com un avatar personeta té un coret que batega.



Uis quin post més nyonyis. Per tant, foto nyonyis... ^^





Dalila Bing ^-^

diumenge, 3 de febrer de 2008

El meu primer post





Tot va començar un 26 de febrer de l'any 2007, el meu jo rl estava avorrit i va decidir crear-se una compte a SL. Havia llegit una notícia tota curiosa a un diari sobre aquest món virtual on a més de conèixer gent podies comprar, crear, descobrir nous llocs etc.

Al entrar a Sl al principi, és una mica complicat. Només una mica, perquè de seguida agafes el "truquillu". Els primers llocs on vaig anar, ho confesso, van ser a llocs de sexe i d'orgies. Jo flipava, et col·locaves a unes boletes i et venien tot d'avatars. No entenia res...

Finalment vaig deixar d'anar aquests llocs i per pura casualitat, a través del ja desaparegut Jaume Jacks, vaig conèixer Catalunya SL. Em va fer teleport a l'antiga seu a Gramela, estava tot molt canviat. Recordo que hi havia un bar amb dance pads per fer lindens i de tant en tant hi anava. Allà vaig conèixer la dea, i el que em va fer alucinar va ser veure els modelets els cabells... etc. En el fons jo també volia canviar de look, i semblar més un avatar no tant noob. En Jaume m'oferia anar de botigues i comprar coses, però al principi m'hi resistia molt. Però finalment em vaig deixar portar per el món màgic de botigues de roba amb flexis (que em tenien fascinada) cabells etc. Amb pocs dies em vaig anar transformant amb una Dalila fashion i sofisticada, però sempre amb un toc d'originalitat, que crec, que encara dura fins ara. En Jaume va significar molt per la Dalila, a més també li va ensenyar com n'era de divertit de tenir un lloc propi, i durant una temporada bastant llarga la Dalila, o sigui jo, tenia una mini illa que va omplir de flors, arbres creant el seu propi món. I tot això gràcies en Jaume.


Els mesos han anat passant, i tots i totes nous, veterans etc... hem anat canviant, tots tenim uns orígens i anem buscant el nostre lloc en el món, igual que RL. Però SL, el món el pots fer a la teva mida. Per això la Dalila va anar evolucionant, però sempre tindrà en compte d'on va venir, com es va anar creant a ella mateixa fins ara.




Avui dia, puc dir que Catalunya SL és casa meva. La meva casa a SL.

Benvinguda al món dels blogs Dalila Bing.