dimecres, 20 de febrer del 2008

RP a la carretara



Nota: escoltar amb aquesta música de fons. Text inspirat (només inspirat, per tant totalment inventat) en un RP de SL (que ni tan sols té land propi). Ala ja està.



Estava sola, la carretera era desèrtica. Tan sols es sentia el murmuri apagat del vent del sud. No sabia quantes hores portava caminant, sense rumb, empesa per la nostàlgia, emmarada de suor. Feia un parell de dies que no menjava, i dormia a qualsevol racó, sempre a l'aguait, sabia que era molt perillós estar sola enmig del no-res. Fins que, va sentir una remor llunyana, es va sobresaltar. No sabia si podria ser amic o enemic, tot i que tampoc estava segura de si en tenia d'enemics... ni amics. Es va amagar darrera uns matolls, esperant que el vehicle s'apropés... i per la seva sorpresa, es va adonar que en el cotxe hi deia POLICE, segura d'ella mateixa, es va plantar enmig del camí.

El cotxe es va aturar, en sec. Feia dies que no veia ningú viu en aquella carretera, no estava segur si aquella noia era un miratge o era real. Al aturar-se es va adonar de la cara de sorpresa, entre alegria, incredulitat, por i esperança. Un rostre que expressés tantes emocions a l'hora tan sols podia ser d'algú real. Per aquesta raó va decidir aturar-se. Viatjar sol era un plaer, però també sabia que deixar una dona enmig del no-res, era com abandonar un tros de carn a la gàbia dels lleons.

Ella es va acostar a poc a poc al cotxe, va mirar de fit a fit al seu conductor, de seguida es va adonar que no portava cap mena d'uniforme de policia, la por la va envair, però era massa tard, si arrencaba a córrer potser una bala li atravessaria el cervell, si es quedava quieta allí, potser també, no tenia cap alternativa, va decidir quedar-se quieta...


- Senyor policia, em podria acostar al primer poble que hi hagi, fa dies que estic caminant sola, se m'està acabant les provisions d'aigua i el menjar... ja no sé quin gust té. -

Es va fer un silenci que semblava infinit. Ella pensava que trauria un arma i sense dir-li res l'eliminaria del camí "una nosa menys". Però ell va contestar.

- No sóc poli, sóc un "caça recompenses".

-Ah...

- Pots estar tranquil·la, no et busco a tu.

- Puc anar amb tu?

- Com vulguis...

- Sí, no tinc on anar ni amb qui anar.

Es va acostar a la porta del copilot, la va obrir, i va seure. Ell va arrencar el motor, tot ella va trontollar.

- Si no ets poli, perquè vas amb un cotxe de poli?

- El vaig aconseguir en una subhasta, estava a bon preu i és un bon cotxe.

- Ah.. molt bé.

Va accelerar ràpidament, aixecant una polseguera que va envoltar per uns instants tot el que els rodejava. Al cap de poca estona es va fer de nit. Ella es va anar quedant adormida, enfonsant-se en el seient. La música de fons es va convertir en la banda sonora del seu somni.

Tot d'una van parar, ella es va sobresaltar, on eren? Per la finestra va entreveure un llum de neó mig apagat que hi deia MOTEL. Un lloc rònec que semblava centenari tot i no ser-ho. Van baixar del cotxe, ella encara tenia la roba enganxada al cos, bruta i suada. Els cabells emmaranyats i una gana que ja no podia suportar. Van entrar dins aquell antre, feia olor a florit, i a pols acumulada. Una puta rància els mirava des de l'extrem de la barra. Les pells, en algun temps llunyà fins i tot boniques, ara li penjaven, toves i desinflades.

- Si t'interessa, 5 € la mamada.

Aquesta frase va xocar, ella no se l'esperava, ell acostumat ni se la va mirar. Es va dirigir a la mestressa, que sortia de darrera la barra, amb el davantal brut i tacat. Va fer un gruny i es va mirar de fit a fit al caça recompenses. Ell va dir-li:

- Dóna-li menjar a la noia. Després prepara l'habitació amb dos llits. Passarem la nit aquí. Tu noia -dirigint-li una mirada ràpida- menja i després passa a l'habitació, dutxat i dorm.

Ella no va dir res, va devorar un plat de menjar, fins atipar-se. Va anar fins l'habitació, que estava situada a una petita construcció a la vora del bareto-restaurant-tuguri. L'habitació feia olor a tancat, els llits estaven fets, però semblava que feia temps que ningú s'hi allotjava. Va anar directament a la dutxa. Es va treure la roba plena de pols i suor. Va deixar que l'aigua l'acaronés, fins a deixar-la com nova. Es va estirar el llit, encara humida de la dutxa, amb pocs minuts dormia profundament. Ell va entrar a l'habitació al cap d'una estona, la va veure adormida en el llit, tremolant de fred, amb les gotes d'aigua mig absorbides per la pell. La va tapar amb el llençol, es va girar i es va estirar, vestit, al llit del costat. Ell sempre migdormia no es podia permetre que l'agafessin desprevingut.

Quan el dia despuntava, van decidir sortir, altre cop a fer carretera. La música omplia l'espai. El so del motor, la música i el paisatge desèrtic. Les hores anaven passant, ella es va adormir. el camí passava més ràpid, algun dia arribarien algun lloc.



De sobte va notar que el cotxe parava. Es va despertar de cop, davant seu hi havia una gran posta de sol. Estaven prop del mar, o un riu, no ho sabia molt bé. La immensitat de l'univers es va fondre amb l'aigua i el seu destí.

- Mira - va dir el- una bonica posta de sol.
- Sí, molt bonica.

Ella va posar el cap sobre la seva espatlla, ell primer es va molestar, però el sol s'escolava aigua avall, el dia acabava, i la nit ja era a prop......





6 comentaris:

Anònim ha dit...

o.O
i pensar que la uber inspirada ve de un dia d'aburriment a un sandbox desertic, mola XD

nomes puc dir que m'ha encantat i que magradaria trobar un lloc aixi a SL, desert amb carreteres... (la puta rancia no cal XD)

XD es el fi? (pregunta al aire, ala)

by Nkm

Even ha dit...

Haig d'admetre que mentre visualitzava a la meva ment allò que la història explica, veia a la fantasiosa Dali a la carretera, i al "uber-pràctic" N al cotxe de policia "subhastat a la força".
La història, una curiosa barreja de simplicitat infantil, de la Dali friki-preciosa, i de crua realitat brutal, de la Dali "del gremi".
Ets genial! Tots dos ho sou.

Anònim ha dit...

gracies ^^ quins amics tant guapos, preciosos i genials que tinc :* us estimo :)

Carla Ortega ha dit...

Wuowuowuwowuwowuo tia!!!!!

M'has deixat bocabadada!!!

O.O

flipo!!! ma encantat!! N'has de fer més d'aquest estil, m'encanta com narres, a més a més, com que els personatges tenen ja una fisonomia (si.. jajajajaja la vostre me le imaginat) es molt mes real i encara t'hi impliques mes en la narració i t'endinses en ella com si fosis un espectador omnipresent invisible...

Total que m'ha encantat! jajaja

Anònim ha dit...

uops rinks merci ^^
m'ha de venir un altre dia la inspiració, i el continuo :) m'encnata narrar, ara feia temps que no ho feia, però quan m'hi poso doncs m'allibero :)
a sobre si em diuen que agrada doncs... encara men fan mes ganes ^^

merciiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

[url=http://tonoviergates.net/][img]http://tonoviergates.net/img-add/euro2.jpg[/img][/url]
[b]discount software for you, [url=http://tonoviergates.net/]educators software discounts[/url]
[url=http://tonoviergates.net/]Creative Suite 4 Design[/url] buying softwares software programs to buy
buy application software [url=http://sopriventontes.net/]sell used software[/url] software reseller in
[url=http://tonoviergates.net/]free nero software[/url] discount software discount game
[url=http://sopriventontes.net/]order tracking software[/url] buy dreamweaver cs3
nero 7 serial [url=http://tonoviergates.net/]adobe creative suite 4 serial[/url][/b]