Dea, maca =^-^=

Sempre que em rellegeixo, veig que tinc tendència, tan a blogs de Rl com de SL a explicar coses que em passen des d'una visió interior. Vull dir, que sóc bastant incapaç, puc fer-ho, però em costa ser objectiva, ser telegràfica o periodística. Sempre acabo parlant de mi, i del que sento envers a mi i amb relació els altres. Sóc així, segurament em costa evitar-ho. Podria ser un defecte, però al mateix temps, al ser un tret de la meva personalitat, espero que també sigui una mica una qualitat. Bé, o simplement una característica pròpia... és igual.. :)

Després d'aquesta introducció, caòtica, hehe, m'agradaria parlar una mica de les meves nenes de SL.

Primer m'agradaria parlar de la Dea. La vaig conèixer al Cat, ara fa gairebé un any, més o menys. Recordo que jo anava tota de newbie encara. Vaig tardar molt a "millorar-me", a posar-me una pell diferent a comprar-me cabells, etc... de fet, m'era igual, com que encara no havia vist gaire res a SL el meu físic ja m'estava bé.

A través de'n jaume vaig arribar a Cat Sl, la veritat és que no se m'havia acudit buscar al search gent catalana... i a través d'un català vaig arribar a Cat. Estava tot molt canviat del que és ara, i gairebé no hi havia ningú. Un dia, em vaig trobar cara a cara amb la dea. Em va explicar que ella feia sis o més mesos (o menys no ho recordo ara exactament) que voltava per allà, que tenia una casa i que corria pel cat des de feia temps. Vaig quedar impressionada... per tot el que sabia i per com era. Recordo que vaig estar un temps bastant obsessionada pel seus cabells. Encara em duren aquestes obsessions... els cabells són la meva perdició... bé res...

Van anar passant els dies i de no anar massa pel cat, vaig passar a anar-hi gairebé cada dia, com faig ara mateix (hehe). A partir d'aleshores, va ser quan vaig començar a parlar cada dia amb la dea, un ratet o altre. I de seguida se li agafa confiança, perquè és molt molt bona nena. s'hi pot parlar de tot... i jo com que sempre tinc pardalets al cap i faig bogeries, ella m'aconsella i em diu "dalila atura't" coses que a vegades em van molt bé, ja que la Dalila és així, sovint... necessita que algú li digui... prou! hehe perquè sinó ella, sovint aniria endavant, endavant, endavant... fins ensopegar amb una paret... que després, per força la faria aturar-se .. en sec ..

:) La dea ella tan bonica i preciosa, sempre ajudant a tothom. Com me l'estimo!!!

sempre i per sempre

:)


Dalila bing =^.^=